i-phone i el 3r mon

El famos telefon I-Phone de la casa Apple va arribar a l’India dijous passat. Els diaris d’aqui n’anaven plens. Aqui van fer com a la resta dels paisos del primer mon. Obrir les botigues a partir de les 12 de la nit. L’afluencia de public, segons he llegit, va ser de 30 telefons venuts a una de les principals botigues del pais, a Delhi. El telefon es ven a uns 450 euros, sense compromis de permanencia ni consum minim. Tenint en compte, que el sou mitja aqui es de 200 euros l’any, comprar-se un i-phone no es a l’abast de practicament ningu. Ho demostra el fet que a les botigues no hi ha hagut cues i se’n van vendre comptades unitats el primer dia. A mes, resulta que la xarxa de telefonia mobil de l’India no esta del tot preparada per les noves aplicacions del i-phone, pel que a sobre, si te’l compres no el pots aprofitar al 100%.

El fet de voler escriure sobre l’i-phone, no es pas per parlar de tecnologia, ni de les meravelles d’aquest aparell. No en soc un freaky, que diuen ara. Em xoca un altre aspecte. L’i-phone es fabricat a la Xina, encara que el disseny i l’encarrec vingui de la casa Apple a California. No se que els deu costar aquest telefon, pero hi posaria la ma al foc que no els costa mes de 50 euros. La Xina es un pais del 3r mon, com l’India i ja sabem com van els sous. Aquest telefon, es fa al 3r mon, amb preus del 3 mon, per a ser venut al primer mon a preus del primer mon. El benefici es espectacular. Pero la pitjor part arriba, quan el tercer mon vol fer us tambe d’aquest telefon. La casa Apple, diu que cap problema, pero que qui el vulgui l’haura de pagar a preu de 1r mon.
Que cadascu en tregui les seves conclusions.

David