mes impressions de l'india (cada cop millors)

Despres del xoc inicial a l’arribar a Delhi (ciutat immensa, bruta i pudenta a mes no poder), haig de dir que l’India em va agradant mes i mes. M’agrada un pais, que encara que extremament pobre, la gent sempre et somriu i et saluda, molts se t’acosten i miren d’establir conversa amb les quatre frases d’angles que saben: “what’s your name?”; “how are you?”; “What is your country?”

Ciutats com Pushkar i Udaipur son una meravella. A Udaipur s’endivina el seu passat d’esplandor, plena de palaus, temples i cases senyorials. Devia ser una ciutat molt rica, plena d’art, activitat i cultura.
Com que la Barbara ja ha escrit sobre Udaipur no em repetire. Nomes vull afegir, que tenim gravats en video els castells que varen fer. Quan tinguem la manera de posar-los al blog ho farem.

Avui hem passat per uns racons molt exotics i aillats del Rajastan. No hem vist ni un sol turista. De fet, crec que per nosaltres ha estat igual d’exotic, que per la gent que ens ha vist a nosaltres passejant-hi, que tots ens miraven i ens saludaven encuriosits. Han estat les poblacions de la regio del Shekhwati. Uns pobles perduts amb palaus amb pintures precioses. Pintures que relaten la historia de la zona des de fa uns 300 anys fins a l’arribada dels britanics, del tren, dels cotxes, etc. Unes cases impressionants, encara que la majoria abandonades i amb el perill que si no es restauren poden anar caient amb els anys.

david