Hem arribat al Sikkim! Aquesta regio es tan bonica, tan neta, tan tranquil.la... no podem creure que siguem encar a l'India!
Vam arribar a la capital del Sikkim, a Gangtok, despres de mes de 36 hores de viatge... Un cotxe primer, un tuc-tuc despres, un tren, un altre tuc-tuc (aqui vam passar tanta por... el tio estava sonat, i vam estar a punt de xocar varies vegades... va ser terrible!), despres un avio, una parada amb l'avio, un altre avio, un jeep... be... per fi vam arribar, de nit, al Sikkim! Ens van donar el permis amb molta rapidesa i facilitat (es necessita un permis especial per visitar el Sikkim)!
Quan vam arribar, despres de 4 hores per carreteres de corves, per fer nomes 120Km, ens vam trobar amb una ciutat que semblava Andorra! Muntanyes per tot arreu, i en mig d'una d'aquestes muntanyes, casetes, edificis apretats, carrerons molt estrets... I tot en pujades ben empinades! El jeep ens va dir que no podia accedir al centre de la ciutat, aixi que fets pols com estavem nosaltres dos, amb les motxilles carregades a l'esquena i gairebe a 2000m d'alcada... ens va tocar pujar no se quantissimes escales, fins arribar al centre de la capital! Vam quedar al.lucinats! El David anava davant i va comencar a dir: -uala! pero a on som!???? no m'ho puc creure!!!! Corre, vine, vine!!!
I de cop i volta ho vaig entendre tot... una rambla! si si si!! una rambla! un carrer ample, net, amb edificis bonics sencers que no queien a trocos, muntanyes verdes... i un fred fantastic!!!!!!!!!!!!!!!!!! Aquella arribada a Gangtok va ser meravellosa!!!!!!!!
Vam trobar facilment l'hotelet, i de seguida vam comencar a voltar per la ciutat de nit... (eren nomes les 6 de la tarda). No podiem deixar d'estar meravellats... i mes gran fa ser la nostra fortuna quan vam sopar en un restaurant de luxe, amb espelmetes i tot, per nomes 4 euros!!!!!!! I estava tan tan bo!!
I ahir vam comencar la nostra ruta pels voltants de la capital del Sikkim! Vam agafar un cotxe per tot el dia, i va ser fantastic, perque el conductor es un noi jove, de nacionalitat exhiliat tibeta, de pares que van haver de fugir del Tibet, cap aqui al Sikkim... ell encara en parla amb tristesa, pero no perd l'esperanca que es fara justicia, i a traves de la via pacifica el Tibet podra tornar a ser un pais lliure, amb tots els drets i les llibertats que la Xina els hi ha robat durant tants i tants anys. Ell es budista, i ens ha explicat coses molt interessants, que ens ajuden a entendre millor el Sikkim, el Tibet, i la seva religio.
Vam estar tot el dia visitant monestirs al bell mig de la muntanya, amb el cel emboirat i tapat (es epoca Monzonica!), tot verd i mullat... Es tot molt magic i misterios! Estem al.luciants amb cada monestir que hem visitat, amb els monjos (son super simpatics, ens saluden sempre, ens somiuren...). I tambe estem forca xocats, perque hem vist moltissims tibetans que van haver de fugir del seu pais! Hi ha alguns monestirs que tenen el seu Lama vivint fins i tot fora del Sikkim, en altres regions mes llunyanes de l'India, perque hi podria haver conflictes amb la Xina (aqui al Sikkim estem molt a prop de la frontera amb Xina i Tibet...). Fa molta impressio veure aquest col.lectiu de mojos i de gent, tan pacifics, tan humils, tan bona gent... privats tots ells de viure amb llibertat, pau i harmonia en el seu pais d'origen...
De moment ens hem enamorat d'aquesta regio tan petitona de l'India! I ara maxem cap a l'oest del pais, a passar 3 dies perduts per poblets que segons diuen son increibles! Ja us ho anirem explicant!
Bàrbara
FACCIONS
Aqui les faccions de la poblacio son ben diferents! Semblen mes nepalis!
AVIS IMPORTANT!
SIKKIM EN EPOCA DE PLUGES... MILLOR QUE NO!!
El Sikkim es un lloc precios. Realment, no te res a veure amb el resta de l’India. El Sikkim es net, endrecat i amb uns paisatges espatarrants. El problema es que ara som a l’epoca del monso i aixo vol dir, pluja, boira, nuvols i mes pluja. Des de les zones a on hem estat, es podien veure molts dels impressionants pics de set mil i vuit mil metres, pero no n’hem vist ni un. A mes, no nomes no n’hem vist cap, sino que moltes vegades en prou feines hi veiem a mes d’un pam.
El fet que plogui cada dia, si, cada dia! Fa que hi hagi aigua per tot arreu. Crec que mai havia vist tanta aigua dolca junta. Rius que serien el paradis de qualsevol persona afeccionada al kaiak o al rafting, amb unes aigues super braves. A mes, surt aigua de tot arreu. Les “carreteres” estan negades d’aigua i hi ha cascades i salts d’aigua per tot arreu. El pitjor de tot, es que el perill d’esllavissades es constant, aixo vol dir que amb l’esllavissada te’n pots anar avall.
L’epoca del monso no es la millor epoca per anar al Sikkim, definitivament. El temps condiciona molt la visita i l’anar amunt i avall. De fet, totes les guies i la gent d’aqui ho diuen. En tot cas, si no teniu cap mes opcio que anar-hi a l’agost o al setembre... doncs la veritat es que tambe val molt la pena!
David
MÉS SIKKIM - 2 DE SETEMBRE 2008
Vam comencar el nostre viatge pel Sikkim el dia 30 d’agost, i per fi podem escriure una mica sobre la nostra ruta! Aqui no hi ha internet a cada cantonada... nomes a la capital, i a un poble on internet funcionava a traves del mobil d’un noi!!!! Avui hem tingut sort, i estem connectats a una xarxa rapida, a un hotel que es com una casa tibetana, tot de fusta... realment precios!
Us expliquem una mica com ha anat tot plegat...
Despres de visitar la capital, vam marxar amb un cotxe llogat i un conductor (que estava com un llum, i es pensava que estavem en un ralli!!!!), i vam iniciar la ruta pels monestirs de l’oest del Sikkim. Carreteres de corves, pedres, pluja, boira, fred, esllevissades de terra, i un munt de cascades que tot sovint queien a sobre mateix de la carretera! Les primeres dues hores estavem bocabadats amb tants salts d’aigua, i voliem aturar-nos i fer fotos a tot arreu! Avui ens n’hem adonat, que seguim veient cascades realment al.lucinants, i ja ni ens n’adonem!! Hem passat per cinc o sis cascades que feien mes de 100m d’alcada i simplement ens hem mirat per dir... Mira, una altra cascada! Hehehe!
Es que la vegetacio aqui al Sikkim es increible! I realment hem de reconeixer que al ser l’epoca de pluges, ens estem perdent el millor de tot, que son les vistes de les muntanyes de l’Himalaia!
Doncs segueixo amb el relat... Hem estat recorrent els pobles de l’oest del Sikkim, on hi ha l’anomenada ruta dels monestirs. Les carreteres pugen i baixen rapidament dels 0 al 2000m! Be... aixo de rapidament... per fer 30Km de mitjana hem estat 1h i 30 minuts! Hi ha hagut moments de por... avui mateix hi ha hagut una forta esllevissada de roques i pedra sobre la nostra carretera! Tambe hem vist una casa que ha caigut de la muntanya a sobre de la carretera! Un cotxe que ha patinat i s’ha empotrat contra una banda protectora de la carretera (sort... el precipici era de mes de 1000m!!!). Tambe hem passat ponts en suspensio sobre precipicis... i el mes catxondo del cas, es que just abans d’entrar al pont hi ha un cartell que diu que nomes circuli els cotxes d’un en un, perque el pont esta en mal estat!!!!!!!!!! I a sota tens un precipici al.lucinant!!!!!! Buf... ja us dic jo que hem passat una mica de por per aquestes carreteres!
I per acabar-nos de divertir... tot aixo ho hem fet amb un cotxe que es com un mini!!!!!!!! Si si! No hi havia cap 4x4 i tot aixo ho hem fet amb un cotxe que no estava gens preparat, i conduit per un tio que de veritat es pensava que estavem fent un rally!
Com a experiencies inoblidables, vam poder assistir als cants d’un grup de 200 monjos, la majoria nens, que estan cada dia 4 hores cantant! 2 hores de 4 a 6 del mati, i 2 hores de 4 a 6 de la tarda! Mentre canten (de fet no canten, sino que llegeixen les horacions entonant-les com una canco), hi ha uns quants monjos que van omplint els tassons de te a tots els monjos, i a nosaltres tambe ens van donar una tassa per a cadascu, i ens ho van omplir de te. Aqui el te que prenen esta fet amb llet, mantega i sal, i els hi serveix de sopar!
Als altres temples que hem visitat, tambe hem pogut compartir amb els monjos el moment del menjar (s’alimenten d’arros blanc i de te), i hem pogut veure com van a l’escola, com juguen a futbol durant el seu temps lliure, com es barallen (jugant)... ha estat una experiencia genial! Son molt amables, sempre ens volien preguntar coses, ens somreien, i molts es deixaven fer fotos i els hi encantava despres mirar la foto a la camera!
Les visites als temples, plens de boira, envoltats de muntanyes, pintats de colors ben vius... realment ha estat magic!
Pero el Sikkim no nomes te les muntanyes i els monestirs budistes, sino que te una poblacio que es una passada! A cada cantonada de les carreteres per on passavem, hi ha hagut un nen o un adult que ens saludava amb la ma i un somriure! Les cases son molt boniques, totes de fusta i enfilades del terra per evitar les inundacions, el menjar es fantastic... es una regio de l’India realment sorprenent!
Pels que us agrada mirar mapes, el nostre recorregut ha estat el seguent: Gangtok-Peeling-Yuksom-Tashiding- Darjeling. I al llarg de totes les hores de carretera que separen un poble de l’altre, hem pogut visitar els monestirs, les cascades, els llacs, els poblets...
Ara hem arribat a Darjeling, la terra del te! D’aqui surt el 25% del te que es ven a l’India! I clar, amb el fred que hem passat aquests dies (portem a sobre un costipat important tots dos...), doncs hem pres un munt de tes cada dia! El fan amb llet i sucre, i esta bonissim!!!
QUIN FRED QUE FA!
Tot i posar-nos tres semarretes i la capalina... aqui fot un fred que pela!!!!! A la foto estem somrient... pero portem un refredat a sobre del quinze!
SANGONERES!
Haviem llegit a tot arreu, que Sikkim estava ple de sangoneres... vam pensar que les podriem evitar facilment, que nomes era questio de fixar-se a on posavem els peus... doncs no!!!!!! Quina angunia d’animals!!! La primera va ser al peu del David, despres una a la meva cama, una altra al meu mitjo, una altra al dit del peu del David... i be... millor no continuar! El cas es que quan s’enganxen a la pell es nota una petita fiblada, i ha de ser llavors que has de treure-la rapid, perque sino... el peu dret del David en va patir les consequencies... quin munt de sang!!!!!!!!!!!!! Ja us n’explicarem mes detalls...ADÉU SIKKIM!!! 4 de Setembre 2008
Les aventures pel Sikkim han seguit a bon ritme al llarg d’aquests 6 dies! Hem continuat la ruta dels monestirs, gaudint de la companyia dels monjos, i hem pogut visitar temples ubicats en indrets molt aïllats i tranquils. Les sangoneres han seguit fent de les seves... la pluja i la boira ens han acompanyat cada dia... i el fred ha estat intens!!!!
A cada temple ens han rebut amb els braços oberts, ens han mostrat la sala on fan les oracions, les aules on fan les classes, el menjador, i fins i tot hem vist les habitacions (molt austeres i senzilles), on dormen els monjos.
Els més petits ens han mostrat una vegada més, que els nens són sempre nens siguin allà on siguin! Es barallen, juguen, es peguen, s’estiren dels cabells, s’abracen, fan entremaliadures, riuen, juguen, corren...
I els més grans ens han mostrat la seva passió pel budisme, i ens han acompanyat amb gran caliu, mostrant-nos casa seva i la seva religió.
I els encara més grans, els més vellets, sempre tenien un somriure per a nosaltres, una encaixada de mans, i tots ells ens demanaven que féssim girar els molins d’oració que utilitzen els budistes (a vegades fan fins a 5 metres d’alçada!).
Hem après a tenir un gran respecte cap al budisme, sobretot per la seva voluntat de transmetre la pau arreu del món, i també per la capacitat que tenen els monjos que hem conegut, de viure i comportar-se de manera congruent amb el que pensen i diuen.
DARDJELING!
Abans de marxar tornar cap a Barcelona, fem una aturada d'un parell de dies a Dardjeling, ciutat tranquil·la i molt acollidora, situada a 30Km del Sikkim.
Aquesta zona de l'Índia és espectacular! No només hi ha molts temples budistes, sinó que d'aquí surt el 25% del te que es consumeix a l'Índia anualment, així que les muntanyes són com catifes de plantes de te, amb un toc de color donat per les dones que recullen a gran velocitat les fulles de color més claret, que hi ha a la zona superior de les plantes. I l'altre toc de color, el donen els monjos que van amunt i avall dels temples, i també pels pobles i per les carreteres.
Per arribar a la ciutat de Dardjeling, vam haver de fer 30Km de pujada, de curves... per arribar als gairebé 2200m d'altitud on es troba situada aquesta ciutat.
Ha resultat ser un indret molt acollidor i tranquil, des d'on suposadament es veuen unes vistes espectaculars dels Himalaies nevats... això ho haurem de deixar per un altre any, perquè aquí no hem vist res més que boira i núvols!
